Un país sota la crisi

La crisi, maleïda paraula que pel que sembla s’ha instal·lat per un llarg temps en el dia a dia de la nostra societat. Una crisi que ens ataca per totes bandes i s’explica per les retallades, la disminució dels beneficis, la caiguda de la productivitat, els deutes, el dèficit i la insatisfacció de tots aquells que s’han vist més perjudicats.

Sembla que ningú vol tenir la culpa de que hagi arribat, però tots en som responsables. Els bancs per començar a donar préstecs i hipoteques sense fer reflexionar als clients sobre si el que demanaven ho podrien tornar o no. La gent vol viure per sobre de les seves possibilitats, prefereix vestir bé a dormir sobre quatre taulons que atempten contra la seva salut i li destrossen l’esquena. L’aparença, que els demès et vegin bé, que facis goig i puguis presumir del que tens i no del que et manca, s’han convertit en els valors més perseguits.

Els pobres perquè han provat el que s’anomena l’estat del benestar i sembla que s’hi troben agust; però quan la feina ha començat a escassejar les seves vides, per desgracia, també han canviat.

Els rics potser son una mica menys rics, però són els que millor han pogut esquivar aquesta crisi.

I els politics? Tots plegats sembla que només sàpiguen barallar, i que la seva feina es basi a retallar drets als ciutadans per estalviar. I ells estalvien? És incoherent que els polítics parlin d’arreglar la crisi i imposin mesures i retallades quan ells segueixen cobrant un dineral, quan els seus noms mai apareixen en llistes d’espera, quan els seus fills van a les millors escoles del país o quan no es priven de fer cap viatge. I mentrestant, si a tu o a la teva família us agafa un mal de panxa al vostre petit poble, heu d’acudir a l’hospital de la comarca perquè l’ambulatori de la vila, el que sempre us feia ombra quan ho heu necessitat, ha estat víctima de les retallades.

Però com pot anar bé un país que encara contempla i respecte a la monarquia i a la noblesa? Els impostos, aquells diners que has guanyat amb el suor del teu front, acaben en mans de la senyora Cayetana de Alba. El teu treball, en comptes d’anar destinat a lluitar per les retallades  com seria lògic, permeten que la duquessa pugui celebrar el seu tercer enllaç matrimonial amb tot el luxe possible i amb la cobertura de tots els mitjans de comunicació.

Els experts comenten que les crisis solen tenir una durada d’uns cinc o sis anys. Quasi bé en portem quatre, fa quatre anys que sense donar-nos compte vam trobar-nos dins d’aquesta bombolla de la que ens costa sortir.

                Alba Rodríguez Rupérez