L'"apagón" Blackberry

Durant tres dies milions de persones d'arreu del món van quedar-se sense el servei de la seva inseparable Blackberry. Semblava que haguessin tornat a la prehistòria de la comunicació. Aquells temps en què, quan quedaven amb quatre amics, no es passaven l'estona abstrets conversant amb desenes de persones que no havien estat convidades. Però ara es passen tot el dia pujant notícies i fotos informant a les seves amistats on estaven, amb qui i què feien. S'ha creat un món dins les xarxes socials on tothom ho pot saber tot de tu. En comptes d'estar destrossat perquè acabes una relació amorosa amb una persona, ho penges i ho fas públic perquè tothom se n’assabenti. Sembla que si no formes part d'aquest cercle viciós desapareixes del mapa.
El fet que va tenir lloc el dilluns deu d'octubre ha portat bojos a milers d'adolescents. Un succés catastròfic per la societat, només calia fixar-se, durant aquests tres dies, en les converses dels joves, on de totes les boques sortia la paraula del dispositiu que s'ha posat tant de moda.
L'apagada dels serveis de les Blackberry, que ha afectat tant al WhatsApp com al chat integrat d'aquest aparell, ha convidat a fer una reflexió sobre la frontera entre el que és necessari i l'addicció. Vivim en una societat del consumisme que sembla que ens obligui a dependre de les noves tecnologies. Hem de tenir els aparells més sofisticats i nous del mercat per fer-li veure al veí que som millor que ell.
El WhatsApp i el chat de la Blackberry devien començar com una aplicació més dels smartphones i es van convertir en una eina imprescindible per molts dels usuaris. Una cosa semblant a la que va passar amb els primers telèfons mòbils, que van incorporar el servei del SMS com un ús complementari i va sorprendre la tirada que va tenir entre la gent.

Alba Rodríguez Rupérez