Miguel Ángel Escobar: “A qui convertiríem en la nostra font?”



M. A. Escobar



Ahir dijous 22 de setembre es va dur a terme la conferència “L’ús de fonts personals en el periodisme actual” de M. A Escobar, professor en l’àmbit periodístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Escobar va ser el portaveu de la conferència que primerament havia de dirigir Ramón Miravitllas, professor de la facultat.

Els oients de la xerrada eren els futurs comunicadors que ara cursen el segon curs del grau de periodisme a la UAB. A l’aula Magna, la sala de conferències de la Facultat de ciències de la comunicació, hi havia al voltant d’unes dues-centes persones, tots ells estudiants.

Pepe Rodríguez, docent de la facultat, va ser l’encarregat de presentar i donar peu a la tertúlia d’Escobar. Escobar va començar parlant d’un cas hipotètic de cobertura mediàtica del moviment 15M dels indignats. Va proposar a tots els seus alumnes una petita reflexió: “què faríeu si us arribes un teletip un diumenge, quan la redacció està pràcticament buida, informant-vos de la convocatòria d’una manifestació de la qual no en sabem el motiu exacte?”. Plantejava: “Buscaríeu informació? On aniríeu? A qui li posaríeu el micròfon a davant? A qui convertiríeu en la vostre font?”

Aquest és un repte amb el que es troben molts periodistes quan han de construir de cero una noticia. El professor va intentar que els seus alumnes aprenguessin a fer front una situació d’aquest calibre.

M. A. Escobar: “Un cop al lloc de la convocatòria, a plaça Catalunya, trobaríem un munt de gent cridant: “Democràcia Real ja!”. Observaríem l’ambient i veuríem a gent que parla, d’altres que criden amb un megàfon, altres que enlairen grans pancartes; i tot això, amb la presència de la policia.” “Els teus ulls van a mil per hora, tot és nou, tot és noticia però per on començar?” –llençava aquesta pregunta a l’alumnat, tot i no obtenir gaires respostes-. Escobar va projectar a la pantalla la recepta màgica per solucionar aquests reptes. El primer que cal fer és documentar-se ràpidament via Internet i construir una hipòtesi de treball, abans de marxar cap al lloc dels fets. Després, i un cop allà, cal escollir les possibles fonts que després considerarem vàlides o no. És necessari formar part de la manifestació i saber què passa i què es diu de primera mà.

Els mitjans de comunicació són els encarregats de fer saber què està passant, sempre donant la màxima informació possible. És important fer una investigació fiable i acurada de les nostres fonts ja que els mitjans de comunicació són un model de referència i un error es pot pagar molt car.