Núria Fernández García, personal investigador del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació a la UAB, politòloga i especialista en temes de gènere



“Hi ha massa soroll a les xarxes socials, compte!”

La professora va oferir als seus alumnes una conferència sobre la credibilitat i la selecció de fonts online



Núria Fernández



Núria Fernández, tímidament i amb un to de veu ben fluix, iniciava aquest passat dijous 13 d’octubre a la Facultat de Comunicació de la UAB la conferència programada per ensenyar a la multitud dels seus alumnes a tractar i seleccionar les fonts procedents d’Internet. Parlava d’una nova era creada per la interacció i les xarxes socials que permetia a tothom crear continguts noticiosos i escampar-los per les webs, per això s’havia d’estar més alerta que mai. A continuació, ara ja més desperta i amb una veu més viva, explicava el cas d’un periodista dels Estats Units, Dan Rather, que presentava l’any 2004 un reportatge al programa “60 minuts” de la cadena CBS. Dos mesos abans de les eleccions pel president dels Estats Units, i per fer mal a la campanya de Bush, es va emetre un informe militar datat de l’any 1973 on el contingut estava escrit amb el programa Word. Fernández, fent broma, reia dient que “l’any 1973 es feia ús de la màquina d’escriure i no del programa Word”.

És important comprovar, documentar i verificar la procedència i el contingut sobre una notícia que ens arriba; sobretot si obtenim d’Internet. Explicava un cas ocorregut a la cadena britànica BBC que va tenir varies repercussions. Es celebrava el vintè aniversari de la tragèdia viscuda a Bhopal, localitat india on van morir unes 16.000 persones a causa d’una fuga d’un compost orgànic procedent d’una fàbrica de pesticides de la multinacional The Dow Chemical Company. La cadena britànica va contactar a través de la suposada pàgina web amb un membre de Dow. Però, equivocadament, van contactar amb una parella d’activistes, Andy Bichlbaum i Mike Bonanno, que van suplantar les identitats de dos membres d’aquesta companyia. Van aparèixer per televisió informant de que l’empresa indemnitzaria a les famílies pel tràgic incident. La notícia, en qüestió de segons, va ocupar totes les principals planes dels diaris. Després, a l’assabentar-se del que havia passat, la BBC va retractar-se de tot el que havia emès en aquella entrevista ja que no era veritat. Tot seguit, i quan va acabar de relatar aquesta història, Núria Fernández va posar el vídeo d’aquest succés per demostrar amb rigor i veracitat, com a bona periodista, que allò que havia estat explicant era del tot cert. Automàticament, el públic mirava sense pestanyejar la pantalla, això interessava. Fins i tot va extingir-se el petit murmull que es feia al final de les últimes files. Al vídeo es veia com el periodista qüestionava el comportament d’aquests dos activistes. Però quin va ser l’error? Potser el primer en actuar de manera precipitada va ser el periodista. La tècnica infalible d’aquest ofici és contrastar i verificar la informació, saber seleccionar correctament les fonts i detectar si provenen d’un lloc fiable o no.

Posteriorment, Núria Fernández va exposar els principals errors per part de la cadena de televisió i va explicar què hem de fer per no caure en aquests paranys: “Haurien d’haver sospitat d’aquesta web, l’haurien d’haver investigat i s’haurien d’haver fixat en aspectes com en el contingut de la web, com ha estat creada o el temps que té de vida.

Per últim, i donant per finalitzada la sessió, va parlar dels blocs i de les xarxes socials. Va llençar una pregunta al seu públic demanant quants d’ells feien ús d’un bloc o de Twitter. Es va crear un ambient de broma quan una veu entre la multitud va contestar dient “jo vaig fer-me un bloc per obligació d’una de les assignatures de la universitat”. Aquí va finalitzar la seva conferència. Però no va voler marxar sense reflexionar sobre el més important que havia dit durant l’hora que va durar la xerrada. Amb l’ajuda de Pepe Rodríguez, professor de la Facultat de Comunicació, i de Miguel Pérez Quintanilla, membre del grup d’investigació del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, van acabar de discutir sobre l’ofici i sobre el tractament de les fonts. El més important és que el periodista sigui capaç d’avaluar la informació que se li ofereix via online. Tant als blocs com a les xarxes socials és molt fàcil que es creïn perfils falsos, i un periodista els ha de saber distingir. No es pot publicar res si abans no ha estat verificat i contrastat.