lunes, 31 de enero de 2011

Mas de Xaxàs ofereix una xerrada sobre el conflicte de Tunis als seus alumnes de Periodisme


UAB
El professor comparteix la seva feina com a corresponsal de la Vanguardia

Xavier Mas de Xaxàs



Xavier Mas de Xaxàs Faus, periodista y llicenciat en Història Contemporània, explica als estudiants de primer de periodisme de la UAB les experiències viscudes durant la seva corresponsalia a Tunis com a enviat especial de La Vanguardia, durant la setmana passada.

El passat 12 de Gener, aterrava a l’aeroport de Cartago, Tunis, amb la intenció de cobrir el que es preveia com una revolució en tota regla: els estudiants, amb el suport dels professors, començaven a mobilitzar-se reclamant els seus drets. Aquest fet, juntament amb la mort del que va ser la primera víctima del conflicte, Mohamed Bouazizi, llicenciat en Informàtica, van ser un símptoma més de la imminent fuga del dictador Ben Ali i la seva família del país.
Mentrestant, Xavier Mas de Xaxàs, allotjat a l’Hotel Àfrica de l’avinguda Habib Bourguiba, una de les més concorregudes de la ciutat tunisiana, s’encarregava d’anar a busca el problema al carrer i de presenciar les manifestacions populars per tal de trobar la notícia. La seva tasca era “ser els ulls del diari que l’envia”, ser el més productiu possible i escriure tantes cròniques com pogués. Tot això no hagués estat factible sense Internet i sense xarxes socials com Twitter, ja que gràcies a aquesta tecnologia, Mas de Xaxàs va poder oferir a tots els seus seguidors de Twitter una informació immediata, sucosa i complementada amb fotos i vídeos del conflicte captats amb el seu mòbil. A més a més, va poder estar en tot moment present a la redacció de La Vanguardia. Gràcies a la feina des de la redacció de Plàcid Garcia-Planas, periodista i reporter de la secció internacional de la Vanguardia i docent de la UAB, les cròniques diàries de l’enviat especial a Tunis van poder ser portada del diari el dia següent.
Plàcid Garcia-Planas ha assegurat que la feina del corresponsal és primordial per fer saber que a tot arreu del món hi ha conflictes i problemes que s’han de noticiar i investigar. 
Acompanyant a Mas de Xaxàs i Garcia-Planas durant aquesta xerrada, la periodista i enviada especial a Brussel·les durant nou anys i companya d’aquets dos periodistes en la docència de la universitat, Teresa Carreras, ha destacat l’autenticitat del periodista i la satisfacció de ser llegit, vist i escoltat pel públic.

Tot i el cansament i la dificultat d’aconseguir el que t’havies plantejat, és clau “no deixar-te portar pel desànim i el cansament”, segons Mas de Xaxàs. 


viernes, 28 de enero de 2011

Las redes sociales: Facebook y Twitter


Título: La red social
Título original: The Social Network
Dirección: David Fincher
País: Estados Unidos
Año: 2010
Duración: 122 min.
Género: Drama, Histórico
Guión: Aaron Sorkin
Distribuidora: Sony Pictures
Productora: Columbia Pictures, Scott Rudin Productions, Trigger Street Productions, Relativity Media, Michael De Luca Productions
Presupuesto: 50.000.000,00 $

Podría definir el concepto de valor como aquello importante para nosotros. El creador de Facebook, dentro de la película, ve las cosas y las personas como mecanismos para conseguir todos sus propósitos, les da un valor de utilidad. El arquetipo de Mark Zuckerberg sólo quiere a su amigo por el dinero, y a su socio por los contactos que tiene. De esta manera conseguirá lo que se propone: el éxito y el reconocimiento social.
Las redes sociales han supuesto un impacto importantíssimo en la sociedad. Actualmentenos aportan comodidad, porque nos permite enviar mensajes, fotos o  videos, y sociabilidad. Son la solución a la necesidad de relacionarse que tenemos todos los seres humanos; se amplía nuestro círculo de amistades. Tienen la capacidad de darnos a conocer a una persona porque en el perfil que ésta se ha creado aparece cierta información de ella. Puede ser beneficiosa por eso que he comentado antes (puede compartir fotos, mensajes, videos) y peligrosa a la vez. Conoces y puedes hablar con gente de cualquier punto del mundo, hablar con gente genial y con gente que pueden ser una mala influencia.
Primero de todo hace que exista una comunicación mundial durante las 24h del día. Podemos poner el ejemplo reciente del conflicto de Túnez, donde anunciaron el toque de queda y censuraron y prohibieron la mayor parte de las páginas de internet (youtube, etc), exceptuando a Facebook y Twitter, que siguieron vigentes. Eso permitió a los ciudadanos de la capital comunicarse entre ellos y programar las distintas manifestaciones para derribar la dictadura de Ben Ali. Sin las redes sociales acabar con esta dictadura quizá hubiese sido mucho más difícil.
No podemos descuidar decir que todas estas redes sociales están vinculadas a un control social. Vemos un ejemplo cuando el jefe de cualquier empresa opta por vigilar a uno de sus empleados vía Facebook.
Para finalizar, es pertinente comentar que las empresas y multinacionales, mediante las redes sociales, pueden encontrar la información precisa y necesaria de sus clientes, consumidores o seguidores con tal de sacar algún producto que reúna las características que previamente ha podido estudiar.

lunes, 24 de enero de 2011

La Facultat de Ciències de la Comunicació acull una conferència sobre el periodisme d’investigació


UAB

La detectiu Elisenda Villena i el professor Pepe Rodríguez entreguen el Premi Sabueso a la millor investigació del projecte de fi de curs 2009-2010

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona va acollir el passat dilluns la conferència: ¿periodismo de investigación? o ¿investigación de periodismo?. L’acte va comptar amb la presencia del professor especialitzat en el periodisme d’investigació de la UAB, Pepe Rodríguez; el director i fundador del diari El Triangle, Jaume Reixach; el reporter de successos d’El Periódico de Catalunya, Antonio Baquero; i la criminòloga i Directora de Seguretat de l’agència Mètode 3, Elisenda Villena Barjau. Villena i Pepe Rodríguez van ser els encarregats d’entregar el Premi Sabueso al grup que va fer el millor treball d’investigació de l’assignatura d’aquest professor.


Pepe Rodríguez
El periodista i psicòleg Pepe Rodríguez va iniciar l’acte parlant d’un periodisme d’investigació que “no és res més que una caixa d’eines per fer el bon periodisme”. Va fer conèixer a tots aquells estudiants de primer curs de periodisme què era i en què consistia aquest tipus de periodisme. “És un tipus de gènere que s’ha de diferenciar del periodisme convencional i actual, que esta mort i es limita a transcriure”, segons Pepe Rodríguez. Va exposar que el periodisme d’investigació ha d’explicar tota la informació àmpliament i que, a diferència del periodisme al que nosaltres estem acostumats, per treure a la llum una bon reportatge calen mesos de feina. 


Jaume Reixach
 A continuació, Jaume Reixach, fundador i director del diari El Triangle (1990), va explicar la seva experiència professional durant els seus últims 35 anys. Va explicar que davant la impossibilitat d’exercir la seva idea de periodisme a cap mitjà de comunicació va decidir iniciar un nou projecte juntament amb 15 alumnes de la Facultat de Comunicació. El projecte tenia com a objectiu combatre la censura i la repressió del periodisme convencional. Així va néixer i ha sobreviscut El Triangle, amb un missatge d’esperança i encoratjament per continuar informant i lluitant a favor d’un periodisme d’acció i compromès que senyali als culpables i digui les coses tal com són. 
Després d’una breu pausa, Antonio Baquero, periodista d’El Periódico de Catalunya, va reprendre el concepte de periodisme d’investigació i va manifestar la situació de precarietat que pateix aquest tipus de periodisme avui dia.
Tot seguit, se li va donar la paraula a l’Elisenda Villaner, detectiu partícip de casos coneguts a nivell mundial com la desaparició de la nena britànica Madeline Mccann, l’any 2007; o el Caso Malaya, operació contra la corrupció urbanística a Espanya.  També com Directora de Seguretat de l’empresa de detectius Mètode 3, va parlar de la seva llarga experiència en el camp de la investigació.
Per tancar l’acte, el professor Pepe Rodríguez amb la col·laboració de Villaner, van lliurar el Premi Sabueso, un reconeixement al millor projecte de fi de curs 2009-2010 de l’assignatura de Periodisme d’Investigació. Les premiades van ser Noemi Baudernas, Susanna Cases i Elena Domingo pel seu treball “Amposta, el pacte no escrit...”.

jueves, 13 de enero de 2011

DEPORTES

MESSI BALÓN DE ORO


Lionel Messi, a sus 23 años, ya forma parte de uno de los más grandes en la historia del fútbol. A pasos gigantes amenaza con destronar a los líderes en Balones de Oro: Johan Cruyff, Michel Platini y Marco van Basten.
En esta edición del Balón de Oro celebrada en Zurich se ha puntuado el talento y la calidad de los tres blaugranas.
Difícil y sorprendente elección en la gala de la FIFA se dejó K.O. a dos magos del balón: Xavi e Iniesta. Todas las apuestas miraban a estos dos futbolistas por el excelente mundial que disputaron, se pensaba que Messi jugaba con desventaja. La noticia cayó como un jarro de agua fría para muchos. Se intentó desestabilizar el vestuario del Barça con el triunfo de Leo y la derrota de dos campeones del mundo. Pero los tres finalistas brindaron juntos: “Quiero brindar por Xavi y Andrés porque ellos se merecen el Balón de Oro tanto o más que yo”, señaló Messi.
Nadie puede discutir la victoria del argentino porque, aunque no hizo su mejor mundial, es el mejor del mundo y nos ofrece un espectáculo en cada partido del Barça. Y sino recuerden el partido que nos ofreció ayer contra el Betis, que le sirvió sobre todo para calmar los ánimos.
Se daba tan por supuesto el triunfo de Andrés Iniesta por su papel clave en el mundial y por la perfección que demuestra en el equipo azulgrana, que incluso Wikipedia ya le había adjudicado el trofeo, un patinazo.

A Joseph S. Blatter, presidente de la FIFA, lo bautizaron de antiespanyolista por  por el triunfo de Messi y Mourinho, en lugar de Guardiola o del Bosque, o alguno de los otros dos jugadores españoles. Pero culpar a la FIFA por esta elección es un tanto erróneo ya que los votos los reparten los directores técnicos, los  capitanes de las diversas selecciones del mundo que conforman la FIFA y los corresponsales de France Football, desplegados alrededor del mundo. Se tiene que aclarar que esta acusación fue promulgada por el diaro deportivo Marca, el que sin lugar a duda tiene un transfondo claramente español.
Pero por otro lado, ¿cómo puede cuestionarse el triunfo del Balón de Oro a Messi, el chaval mejor formado en la cantera de Pep Guardiola?